: bulímia

Tema:	bulímia
Nom:
La meva experiència*:	Hola companys, el meu nom prefereixo no dir-lo però si expressar la meva experiència...tenia 15 anys quan les noies "populars" de la meva classe van començar a ficar-se i riure de com em quedava el banyador cada cop que anàvem a piscina, i tot i que l'activitat només va durar un trimestre el sobrenom "d'hipo" no van deixar d'utilitzar-lo. Jo quan arribava a casa encara em sentia pitjor (els miralls els vaig arribar a odiar) i m'inflava a galetes i dolços que tampoc ajudaven, després sentint-me encara més culpable va ser quan vaig començar a fer el que tots ja deveu pensar....Per sort la meva mare es va adonar a temps i vam buscar ajuda i suport, dic "sort" perquè ara 3 anys després encara tinc conseqüències, l'àcid de l'estómac em va debilitar molt el sistema respiratori, psicològicament estic força recuperada però això crec que ho patiré de per vida. Així que no sigueu idi**** per favor, el físic ara ens pots semblar el més important però no ho és, creieu-me, fins que no em vaig sentir amb bé mi mateixa, tal i com sóc, no vaig conèixer al meu xicot, al que per cert sempre diu que li encanten les meves corbes:) ànims a tothom i sobretot si us trobeu en aquesta situació busqueu ajuda entre el que més us estimen, i quan creieu que estigueu preparats expliqueu-ho perquè parlar-ho i sincerar-se ajuda veient que no només ets tu. Gràcies per deixar-m'ho compartir.

Powered by EmailMeForm