:

Tema:
Nom:	Uri
La meva experiència*:	El meu nom és Oriol, tinc 18 anys i des de sempre he sigut una persona bastant tímida, molt insegura i amb més defectes que virtuts. Sempre me vist com una bona persona, però hi ha una cosa que porto arrossegant des de petit, i és el meu físic, és una cosa que mai he pogut acceptar, m’odio físicament, hem sento insegur per culpa d'ell, i és una lluita dia a dia amb mi mateix. Viure un trastorn alimentari (en el meu cas l’anorèxia) no és gens agradable, des de un punt de vista exterior pot haver-hi gent que es prengui els trastorns alimentaris com una broma, o no els hi doni molta importància, això és perquè no saben el que és, igual que jo tampoc ho sabia, ni ningú fins que no ho viu o coneix a algú que ho ha viscut. Es comença inconscientment (en el meu cas), és una tonteria, no li dones importància i es converteix en una cosa constant, diari, algu ¨normal¨. Va ser molt difícil per a mi donar-me'n conta, i sobretot acostumar-me a deixar de viure una vida malaltissa i tornar a fer vida normal, sóc una persona bastant extravertida, però aquestes coses no les explico a ningú, ni tan se vols les explicava en el centre on estava de tractament, acostumava a ser bastant fals i dir que estava be, quan mai ho he estat, però és normal, la inseguretat porta a la por, i la por a mentir. No és gens agradable, miro al passat i me'n avergonyeixo profundament de moltes coses que he fet que a dia d'ara encara segueixen turmentant-me, però, dels errors s’aprèn, i sempre toca seguir endavant. No és fàcil, però tampoc impossible, i si els demés poden aconseguir seguir endavant, jo, i qualsevol altre persona pot.

Powered by EmailMeForm