:

Tema:
Nom:	Mireia
La meva experiència*:	Sóc la mare d'una noia que ha patit anorexia. És una malaltia molt subtil, més del que la gent es pensa. Nosaltres, com a pares no ens vam adonar d'això fins tard. Es veu que llençava l'entrepà de l'esmorzar, que si ens deia que dinava fora no menjava,i moltes vegades a casa ens deia que estava cansada i que no volia sopar o dinar. Sempre s'havia preocupat molt pel seu físic pero ja era una noia prima i no li calia aprimar-se més. Però ella se sentia malament amb el seu cos i va començar a deixar de menjar. Fins que en revisions mèdiques vam veure que havia perdut molt de pes. S'ha d'aturar molt ràpidament, ja que les noies que comencen així no poden sortir de l'espiral. Va anar al psicòleg, i la va ajudar a veure que això no era el que volia. Li va costar arribar a acceptar que el que tenia era una malaltia, però va veure que tenia de menjar de manera normal. Animo a totes les noies amb transtorns alimentaris a suparar i entendre que les persones són molt més que un cos.

Powered by EmailMeForm