Trastorns alimentaris

En aquest bloc, ens agradaria que compartíssiu les vostres experiències i el llarg camí que heu hagut de seguir per poder superar un trastorns alimentari. A vegades, pot servir d'ajuda per sentir-te comprès, explicar des de la teva pròpia experiència el camí que has recorregut i els obstacles que has hagut de superar durant aquest llarg camí cap a la recuperació. Compartir aquest camí amb algú que també l’ha recorregut o estigui recorrent-lo ajuda a adonar-te’n de que no estàs sol, sinó que hi ha gent que t’entén i et comprèn. D’aquesta manera t’ajudes a tu mateix i pot servir d'ajuda als demés.
Moltes Gràcies
Explica'ns la teva experiència

domingo, 16 de diciembre de 2012

:

Tema:
Nom:Maria
La meva experiència*:Hola, em dic Maria i tinc 17 anys, per tant, com suposareu estic a 2n de batxillerat.
Tot va començar farà uns 3 anys, a 3ESO. Com qualsevol noia a aquella edat jo estava enamoradíssima d'un noi i em va dir lletja, grassa i que feia fàstic, aquestes paraules van calar molt a dins i no em deixaven dormir. Plorava cada tarda perquè tot i així aquell noi era el meu Déu (pot sonar friki però així era).
Tot va ser un dissabte després de la bona paella del papa que vaig pujar al quarto de bany i vaig fer el que no havia, bomitar-ho tot fins quedar-me sense res a l'estomac. Vaig aconseguir perdre 3 kg en una setmana i seguia sense agradar-li. Vaig acabar desesperada seguia plorant, sense que m'agradés el meu cos ni res. Vaig acabar trucant a una persona molt important que em va ajudar fins l'últim moment. Els meus pares mai ho han acabat sabent, ni ho sabràn. Gràcies a ella vaig superar-ho tot. Hi ha vegades que torno a pensar que l'única sortida és descuidar-te de tot i no menjar per treure tot el que sobra. Encara em falta acabar d'aprendre



Powered by EmailMeForm



No hay comentarios: